Els criteris per diagnosticar un trastorn de la conducta alimentària canvien

Els principals canvis són els següents:

• Es canvia el nom "Trastorn de la Conducta Alimentària" per "Trastorns de la Nutrició i l'Alimentació" (Feeding and Eating Disorders)
• Pel que fa a l'Anorèxia Nerviosa: Anteriorment era necessari que la persona presentés amenorrea (retirada del cicle menstrual durant, com a mínim, 3 mesos), ara ja no és necessari que es doni aquest símptoma per diagnosticar-la. També canvia el criteri relacionat amb la pèrdua de pes, anteriorment era necessària una pèrdua de pes que impliqués estar per sota del 85% esperable. En canvi ara, aquest criteri és més flexible i es refereix a una pèrdua significativa del pes atenent a l'edat, sexe, trajectòria evolutiva i estat de salut. També elimina el concepte "rebuig" a menjar per "restricció" únicament. Un altre novetat és l'afegiment de dos subtipus nous pels casos en els que algun dels símptomes ha remès: en remissió parcial (el pes baix ha remès, però continuen la resta de símptomes), i en remissió total (ja no presenta cap símptoma)
• Pel que fa a la Bulímia Nerviosa: Abans era necessària la presència de dos afartaments a la setmana durant 3 mesos per diagnosticar Bulímia Nerviosa. Ara només cal un afartament setmanal durant 3 mesos per considerar-ho criteri diagnòstic de Bulímia Nerviosa. Els subtipus (Bulímia purgativa i Bulímia No Purgativa) desapareixen, ja que el no-purgatiu acostuma a tractar-se, en realitat, d'un Trastorn per Afartament.
• Pel que fa al Trastorn per Afartament: Deixa de considerar-se un Trastorn no especificat per passar a tenir entitat pròpia. Els criteris per diagnosticar un Trastorn per Afartament són la presència d'un afartament setmanal durant 3 mesos consecutius sense existència de purgues posteriors.
• S'afegeixen la Pica, el Trastorn per Rumiació, i el Trastorn de la ingestió alimentària a la infància com a Trastorns de la Conducta Alimentària i no com a Trastorns d'Inici a la Infància i l'Adolescència, tal i com ho estaven anteriorment.

Aquests canvis són útils perquè permeten realitzar un diagnòstic més precís de la malaltia. Amb els criteris anteriors (els del DSM-IV), el diagnòstic més habitual era el de Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat, de manera que era més difícil descriure la simptomatologia predominant en la persona afectada. Un diagnòstic més precís facilitarà un tractament més acurat també. 

Si voleu accedir a més informació sobre els diferents Trastorns de la Conducta Alimentària, visiteu el següent enllaç: Trastorns de la Conducta Alimentària