La prevenció des dels mitjans de comunicació i les empreses

És innegable que en les darreres dècades el nombre de missatges relacionats amb la imatge corporal en els mitjans de comunicació ha augmentat considerablement. Exemples d’aquesta propagació dels ideals de bellesa es poden trobar sense cap dificultat a la televisió, cinema, ràdio, revistes o Internet. Aquesta mediatització del cos mostra a la població el que els estereotips imperants dicten reforçant els cànons pels quals es pot catalogar un cos com a desitjable o no. 

Una de les conseqüències més important, i també més perillosa, de l’efecte dels mitjans de comunicació sobre la imatge corporal és que l’èxit social queda lligat a la imatge corporal que la persona posseeix (Guerro-Prado & Barjau Romero, 2002). Televisió, revistes i altres mitjans s’esforcen per presentar personatges ideals, prims o musculosos, per tal de resultar atractius a la seva audiència fomentant l’ideal de bellesa i la necessitat de lluitar contra el mateix cos i controlar-lo el màxim possible per aconseguir o mantenir aquesta figura. Els mitjans de comunicació són uns agents molt poderosos a l’hora de transmetre gran part dels valors i les idees tant de la societat com de la nostra cultura. Per aquest motiu no és gens estrany que els personatges que tenen més protagonisme a televisió, revistes o ràdio acabin esdevenint exemples per a la resta de persones que formen el seu públic. D’aquesta forma els estils que aquests personatges adopten, així com la seva imatge corporal, poden convertir-se fàcilment en una moda per la resta de la població esdevenint referents estètics a la resta de la societat.

És important que programes de televisió, pel·lícules, revistes, etc. esdevinguin aliats contra aquests trastorns en comptes de ser propagadors d’hàbits patològics. Pel seu grau d’impacte sobre la societat, han de ser inevitablement promotors de salut, tant física com mental, i han d’aprendre a potenciar els valors necessaris de la nostra cultura, respectant la diversitat corporal i fomentant una autoestima positiva, per tal de generar una actitud protectora enfront dels trastorns alimentaris (Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal. Fundació IMA, Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió, 2010). És important recalcar que els valors que haurien d’imperar a aquests mitjans i que convindria potenciar són els mateixos que tenen que promoure pares, professor, psicòlegs i altres actors que esdevenen importants al context de l’adolescent, pel fet que són individus susceptibles de convertir-se en models pels adolescents. Com a pautes d’actuació generals sobre el que els mitjans de comunicació haurien de fomentar, es podria recomanar les següents idees:

Què fer?

• Promoure la imatge de models corporals realistes que fomentin la salut: L’utilització de models corporals més propers a la realitat de les persones pot contribuir a la millora de la seva salut física i psicològica, ja que existeix un impacte en la importància que les persones atribueixen al físic i en la necessitat de modificar-lo a partir de dietes o conductes poc saludables.

• Fomentar la diversitat corporal i el respecte a aquesta com un fet i una riquesa. Mostrar la diversitat corporal present a la societat ha de contribuir a evitar estereotips associats a l’aparença física. L’aspecte físic de les persones que apareixen als mitjans ha de representar totes les realitats presents a la societat, fomentant la diversitat real en contraposició a un únic cànon de bellesa associat a un cos prim.

• Promoure estils de vida i hàbits alimentaris saludables, evitant la difusió de falses creences. La promoció d’estils de vida saludables relacionats amb l’alimentació ha de ser el mitjà a través del qual es fomenti la salut i es garanteixi la prevenció de conductes de risc. 

• Promoure el foment de l’autoestima més enllà del físic. El grau en què el físic afecta el nivell d’autoestima està influenciat pel valor que la societat atribueix a l’obtenció d’un determinat físic, normalment associat a la joventut i la primor. 

• Fomentar estils de vida saludables a la població infantil i evitar missatges contraris en horaris restringits com a prevenció de TCA i obesitat. La prevenció en població infantil ha d’anar dirigida a transmetre missatges que promoguin actituds i hàbits propis d’una alimentació saludable, equilibrada i promoguin estils de vida saludables. 

• Protegir especialment la població adolescent: Col·lectiu més predisposat a sentir-se insatisfet amb el físic i incorporar conductes de risc. S’ha constatat que la interiorització de l’ideal de bellesa actual és major entre els adolescents. Per aquestes raons, és especialment necessari protegir aquesta franja de la població de missatges que promoguin la realització de dietes o possibles conductes de risc. 

• Promoure missatges i continguts sobre les dones no focalitzats en l’aparença física. El bombardeig constant al que es veuen sotmeses les dones amb missatges que arriben des del món de la moda, l’estètica i l’alimentació contribueixen a afavorir la interiorització del model estètic de cos prim com a objectiu únic al que tothom a d’aspirar.  

• Mostrar sensibilitat i rigor en l’acostament als TCA com a malaltia. En presentar o parlar públicament d’aquest tipus de trastorns és bàsic fonamentar les informacions en dades reals i científiques, essent necessari l’assessorament previ per part de professionals de la medicina o la psicologia especialistes en trastorns del comportament alimentari.

Què no fer?

• Evitar promoure la realització de conductes de risc per l’aparició dels trastorns, especialment la promoció de dietes sense informar dels perills per la salut. L’atribució de resultats miraculosos a productes d’aprimament, fomentar l’ús de productes baixos en calories, abusar de certs aliments o classificar-los com a prohibits són missatges que fomenten la realització de conductes poc saludables pel control de pes sense percepció del risc que pot tenir per la salut.

• Evitar la projecció/construcció de models associats a l’aparença física. S’ha constatat i s’observa en la societat que existeix cert rebuig cap a les persones obeses com a conseqüència de la promoció d’un determinat tipus d’estereotips. La societat tendeix a atribuir a la persona obesa la responsabilitat del seu sobrepès, fet que es recolza en la falsa creença que el cos és infinitament modelable.

Informe sobre l’impacte de la publicitat sobre l’autoestima i la imatge corporal en població adolescent

Internet i les xarxes socials

Internet, com a recent eina que facilita l’obtenció de gran quantitat d'informació, mereix una especial atenció, respecte als trastorns de la conducta alimentària. Per les seves característiques Internet ha esdevingut una forma molt popular de comunicació i tothom, amb un mínim de coneixement, és capaç trobar qualsevol tipus d'informació i d’expressar-se lliurement gràcies a l’ampli canal de comunicació que ofereix. Un bon exemple d’això resulta la proliferació dels famosos “Blogs”, pàgines Web personals, on l’autor expressa aficions, interessos i vivències, des d’un punt de vista personal i molt més proper a la gent que els visita normalment, o xarxes on es comparteix visions i experiències.

Aquest motiu ha afavorit la proliferació de webs orientades a la cerca de la primor i de l'ideal de bellesa actual. Cercant als cercadors web un pot accedir a multitud de mètodes i consells per perdre pes, mitjançant dietes de tot tipus, productes per aprimar-se o exercicis específics per cremar el màxim de calories sense gaires problemes. La informació que es pot trobar no està contrastada moltes vegades, amb el qual, pot esdevenir igual de perillosa que les dietes autoimposades, l'exercici excessiu sense control o l’automedicació amb productes laxants o diürètics. Tenint en compte que són els adolescents els que més hores a Internet passen i a l’hora són principalment la població en risc de patir un problema amb l'alimentació, la influència que aquest mitjà de comunicació pot tenir sobre aquesta població s’ha de revisar amb especial atenció. No obstant això, l’aparició a la xarxa de nombroses pàgines Web orientades a la promoció del trastorns de la conducta alimentària no ha sigut un fenomen casual. Aquestes pàgines promouen els trastorns alimentaris com un estil de vida, no una malaltia mental greu, i donen recomanacions per tal d'aconseguir l’objectiu d’aprimar-se.

En un recent estudi es va poder veure que l’ús d’aquest tipus de pàgines Web es relacionava amb una duració més llarga de la malaltia alimentària i amb una baixada amb el temps dedicat a les activitats pròpies de l’escola en adolescents. El motiu de les persones que visitaven aquestes pàgines referien voler aprendre nous mètodes per perdre pes o tècniques de purga, i molts portaven a terme els comportaments que trobaven en aquestes pàgines que fan apologia dels trastorns de la conducta alimentària (Wilson & Peebles, 2006). És important per aquest motiu que els pares donin especial atenció a l’educació dels seus fills en relació a l’ús d'Internet de cara a prevenir l’adopció d'hàbits alimentaris perillosos que es poden aprendre mitjançant aquestes pàgines Web Pro-AN o Pro-BN. Els pares poden fomentar un ús responsable d’Internet i promoure una bona comunicació amb els seus fills per tal que els adolescents no necessitin consultar a aquestes pàgines Web sobre les seves inquietuds i motivacions. És important conèixer les preocupacions dels adolescents per tal de poder parlar-hi cordialment, crear discussions sobre la temàtica on poder exposar els diferents punts de vista, per tal de crear una actitud protectora i crítica a l’adolescent sobre el contingut d’aquestes pàgines Web. Aquest factor resulta molt important, ja que el mateix estudi destaca la falta de coneixement dels pares sobre les pàgines que miren els adolescents a Internet.

Per les característiques pròpies de la xarxa, és pràcticament impossible el control d'aquestes pàgines Web des d’un punt de vista legal, i això comporta que sigui molt costós tancar una Web dedicada a la promoció d’hàbits perillosos, però molt poc en crear-ne una de nova. Resulta molt més constructiu per al correcte desenvolupament de l’adolescent que els pares intervinguin amb una actitud positiva i disposada al diàleg per tal de crear un aprofitament molt més profitós d'Internet.

Informe "Les pàgines "pro-ana" i "pro-mia" inunden la xarxa"

Informe sobre la difusió i proliferació de continguts que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia a la xarxa. 2010.

Formació per a Treballadors:

Fundació IMA porta a terme un programa formatiu per a treballadors, bonificat per la Fundació Tripartita, amb l'objectiu d'afavorir una societat més saludable i sensibilitzada en la prevenció de malalties greus, beneficiant-se així d’un millor rendiment laboral i reduint l’absentisme i la manca de productivitat, també preten promoure estils de vida saludables en el marc laboral i prevenir la incidència dels trastorns de la conducta alimentària entre el col·lectiu de treballadors.

Si voleu informar-vos sobre aquesta formació clíqueu a sobre del següent enllaç: