La prevenció des dels centres sanitaris

El reconeixement mèdic de nois i noies en risc de patir un trastorn de la conducta alimentaria pot ajudar a controlar l’aparició finalment del problema alimentari si són tractats de forma ràpida. Degut a les característiques pròpies del trastorn de la conducta alimentària, sovint passa desapercebut per als professionals de l'àmbit sanitari (Clinical Practice Guideline number CG9 NICE, 2004). Per aquest motiu, és important que els professionals dels centres d’atenció primària mantinguin una actitud suspicaç envers dels comportaments potencialment perillosos per part de la població preadolescent i adolescent, ja que són la població que es troba en una situació de major risc de patir un trastorn de la conducta alimentària.

Per la naturalesa del trastorn de la conducta alimentària, quan aquest casos arriben a la consulta d’un metge d’atenció primària solen remarcar altres tipus de símptomes que moltes vegades són producte de la simptomatologia alimentària. Típiques són les consultes per problemes psicològics, ginecològics o gastrointestinals (Ogg et al, 1997) que encobreixen el trastorn de la conducta alimentaria. Per aquest motiu, les variades demandes de la persona que acudeix a la consulta d’un metge d’atenció primària poden despistar el professional que pot obviar sense adonar-se el problema alimentari de base.

Quins són els indicadors que poden alertar al professional sanitari que està davant un cas de trastorn de la conducta alimentària?

• Estar en l’edat compresa entre els 14 als 25 anys.
• Estat d’ànim baix o simptomatologia ansiosa.
• Excessiva rigidesa i obsessió pel perfeccionisme.
• Irregularitats menstruals o amenorrea.
• Detenció del creixement.
• Baixada de pes dràstica en un curt període de temps.
• Signes de malnutrició.
• Debilitat  o astènia.
• Palpitacions o arítmies.
• Alteracions dentals.
• Hipertrofia parotídia.
• Antecedents d’obesitat infantil.
• Excessiva preocupació pel pes o demandes de dietes per baixar de pes quan no hi ha sobrepès o obesitat.
• Demanda de laxants o diürètics per problemes en les defecacions.

És important destacar que és necessari anar més enllà del coneixement popular o les idees que la gent pugui tenir sobre els trastorns de la conducta alimentària per aconseguir una adequada detecció de les persones en risc. Ha de tenir-se en compte que aquests trastorns no solament afecten una part concreta de la població, i que per una correcta detecció s’ha d’ampliar el punt de vista i pensar que els trastorns de la conducta alimentària també poden fer acte de presència en grups ètnics minoritaris, en homes, i en infants (Treasure & Schmidt, 2002). S’ha de fugir de la idea de que aquests trastorns són cosa únicament de dones joves o que són modes passatgeres, fruit de l’edat, i que amb el temps remetran finalment.

Eines de detecció de trastorns de la conducta alimentària

La detecció de comportaments de risc o de casos de poca evolució és de gran importància de cara al desenvolupament de la malaltia. El professional d’atenció primària haurà de tenir les eines suficients per detectar els casos de persones en risc per tal de saber donar un recolzament específic afavorint la no aparició del problema alimentari i també a de ser capaç de derivar a una unitat especialitzada el pacient en cas de sospitar de la presencia d’un quadre complet d’un trastorn de la conducta alimentaria.    

Per tal de facilitar la tasca de detecció als professionals de la salut, existeixen diverses eines que han demostrat eficàcia a l’hora de detectar comportaments de risc i encara que no són suficientment potents per a donar-nos un diagnòstic clar, poden ser molt útils per realitzar una valoració ràpida sobre la situació alimentària en general. Per a cada quadre clínic tenim diferents qüestionaris (Guía de práctica clínica sobre TCA, 2009), que analitzarem seguidament:

 Per a possibles casos d’Anorèxia Nerviosa:

• Disposem de L’Eating Attitudes Test  o EAT-40 (Garner & Garfinkel, 1979), que és una eina creada per ser autoadministrada a través de 40 ítems, dissenyada per avaluar comportaments anòmals relacionats amb les pors a guanyar pes, les motivacions per aprimar-se o per identificar patrons restrictius en l’alimentació. Existeix una versió abreviada d’aquest mateix qüestionari, el EAT-26, que també a demostrat ser de gran utilitat. L'aplicació tant de l'EAT-40 com de l'EAT-26 està dirigida a majors de 16 anys.

• Per a nois i noies fins a 8 anys, tenim a disposició el ChEAT. Aquesta eina ens pot ajudar a detectar pors al menjar i actituds anòmales en aquestes edats.

Per a possibles casos de Bulímia Nerviosa:

• Disposem d'El Bulimia Test o BULIT (Smith & Thelen, 1984) , instrument que va ser dissenyat per tal de poder diferenciar entre persones amb bulímia nerviosa, persones sense problemes relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària, i persones afectades per altres TCA, amb capacitat per diferenciar entre subtipus diagnòstics de bulímia nerviosa. El qüestionari és una eina autoadministrada de 32 ítems, als quals s'incorporen quatre més que donen informació sobre l’ús de laxants o diürètics o amenorrea. Aquesta eina ens ofereix informació sobre afartaments, vòmits, descontrol als àpats, tipus d’alimentació i fluctuacions en els pes. Posteriorment es va fer una versió revisada d’aquest mateix qüestionari, que va rebre el nom de BULIT-R. En tots dos casos són test d'aplicació a partir dels 12 anys.

• El Bulimia Investigatory Test Edinburgh  o BITE és una eina autoadministrada capaç de detectar casos de bulímia nerviosa o trastorn per afartament. Esta format per 36 ítems i pot avaluar el número i grau símptomes presents, basat amb la freqüència d’aparició de conductes anòmales.    

Per a possibles casos de trastorn de la conducta alimentària en general:

• Disposem del qüestionari  Sick, Control, One, Fat, Food questionnaire o SCOFF (Morgan  et al, 1999) és una breu eina que consta de 5 preguntes sobre trastorns de la conducta alimentària en general, que poden ser contestades amb Si/No i que valoren la insatisfacció corporal, la purga i la pèrdua de control de la ingesta. Per la facilitat de la seva aplicació és una eina excel·lent per identificar persones en risc de patir un trastorn de la conducta alimentaria. L'aplicació de l'SCOFF és a partir dels 11 anys.

Tots els qüestionaris anteriorment esmentats disposen d’una versió espanyola validada i útil de cara a ser utilitzada amb la nostra població.

Per tal d’identificar el més correctament possible els trastorns de la conducta alimentària des dels centres d’atenció primària és important tenir en compte algunes pautes senzilles però molt útils.

Què fer des dels centres sanitaris?

• És important que els professionals dels centres d’atenció primària coneguin i valorin adequadament aquests trastorns, amb dades reals i científiques, per poder mantenir una actitud d’alerta enfront la possible aparició d’un trastorn de la conducta alimentària.

• Igualment és necessari que els professionals dels centres d’atenció primària coneguin i tinguin a disposició les eines de detecció (EAT-40, BULIT-R, BITE, SCOFF), per orientar-se en la diagnosi d’aquests trastorns mentals.

• En cas de trobar-se amb una persona que estigui realitzant comportaments potencialment perillosos, serà recomanable que els professionals d’atenció primària realitzin un seguiment continuat per poder valorar la severitat d’aquests comportaments.

• En cas de trobar-se amb un cas clar de trastorn de la conducta alimentària, els professionals d’atenció primària haurien de, preferiblement, derivar aquests pacients a les unitats específiques pel tractament d’aquests tipus de trastorns.