La informació relativa als símptomes dels trastorns o la descripció de conductes associades als trastorns de la conducta alimentària (TCA) poden propiciar l'aparició de nous casos.

PUNT 10  DEL DECÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES SOBRE EL FOMENT DE LA IMATGE CORPORAL I L'AUTOESTIMA

La informació relativa als símptomes dels trastorns o la descripció de conductes associades als trastorns de la conducta alimentària (TCA) poden propiciar l'aparició de nous casos.  És important mostrar sensibilitat i rigor en el tractament, per part dels mitjans de comunicació, dels trastorns de la conducta alimentària, evitant el màxim del possible la informació relativa als símptomes.

Els trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals amb greus repercussions físiques, psicològiues i socials per a les  persones afectades i el seu entorn proper.

Actualment les dades apunten que entre un 4-5% de la població femenina adolescent d'entre 14 a 25 anys pateix un trastorn de la conducta alimentària. Un 11% està en risc de patir-lo i presenta algun o diversos dels símptomes associats.

Quan es presenta o es parla públicament d'aquest tipus de trastorns, és bàsic fonamentar les informacions en dades reals i científiques, i cal assessorar-se prèviament mitjançant professionals de la medecina o la psicologia, o organitzacions socials especialitzades en trastorns de la conducta alimentària.ç

Per fer un tractament rigorós d'aquestes malalties és fonamental evitar la identificació dels TCA amb un infrapes sever. Cal tenir en compte que és el trastorn mental amb més mortalitat per bé que el 70% dels casos es recuperen favorablement.

No tots els trastorns alimentaris poden identifcar-se a partir de l'estat físic de la personal. En la majoria dels casos , la simptomatologia latent no és visible i ls persones afectades ho viuen clandestinament.

Tot i que no tots els casos presenten un grau elevat de gravetat o deteriorament físic, sí que tots ellls tenen graus elevats de malestar psicològic associat a la malaltia.

Cal tenir molta cura en l'exposició pública de testimonis reals de la malaltia, especialment de menors d'edat (i en aquest cas es recomana que la persona sigui assessorada i acompanyada pel seu terapeuta).