Obesitat
Els índexs d’obesitat i sobrepès situen Espanya, segons la OMS, davant una greu “epidèmia”. Dades del Ministerio Español de Sanidad y Consumo indiquen que aquests problemes afecten un 53% de la població espanyola. La SEEDO (Societat Española para el Estudio de la Obesidad) alerta que el 14.5% dels espanyols són obesos i el 39% presenten sobrepès. L’obesitat infantil afecta a un 17% dels nens i a un 12% de nenes menors de 14 anys.
Actualment es coneixen i es transmeten a la població les complicacions físiques i els problemes de salut associats a l’obesitat. Aquestes conseqüències són el principal motiu de preocupació que porta a nens, adolescents i adults obesos a buscar tractament.
Tot i així, no es poden oblidar les conseqüències psicològiques i socials que pateixen o poden arribar a patir. Aquestes repercussions psicosocials són en part el resultat de la difusió de l’ideal estètic de cossos prims que impera en les societats occidentals, al qual se li atorguem tot tipus d’atributs positius. El fet de potenciar aquest idea estètica, associat a bellesa i èxit, afavoreix l’aparició d’actituds i comportaments “antiobesitat” que incrementen les possibilitats de discriminació i marginació de les persones amb sobrepès o obesitat, augmentant el risc de patir problemes psicològics i socials.
De tots els problemes psicològics que poden aparèixer, la insatisfacció corporal (el malestar amb el propi físic) és el que amb més freqüència mencionen les persones obeses o amb sobrepès. Una imatge corporal negativa pot desencadenar problemes psicològics com la depressió, la baixa autoestima, certa ansietat social o dificultats en les relaciones interpersonals. Totes elles, són característiques associades a la presència de conductes alimentaries de risc i fins hi tot a l’aparició de trastorns de la conducta alimentària.
Existeix alguna relació entre l’obesitat i els trastorns de la conducta alimentària?
Entre un 20% i un 30% de les persones obeses ho són com a conseqüència d’un Trastorn per afartaments. En aquests casos l’obesitat no és producte d’alteracions nutricionals ni genètiques sinó que cal considerar el malestar psicològic que experimenta la persona que el pateix. El malestar principal és el sentiment de falta de control davant la ingesta, i com a conseqüència, els afartaments precipiten l’augment de pes i l’obesitat.
Considerant el nombre de casos d’obesitat que són conseqüència d’un trastorn de la conducta alimentària, els tractaments destinats a aquest tipus de pacients han de considerar les manifestacions psicològiques que s’amaguen darrera a l’augment de pes.
A més de les conseqüències físiques i psicològiques que provoca l’obesitat, s’ha constatat que els nens i les nens obeses o amb sobrepès tenen més probabilitat de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària durant l’adolescència.