Bulímia nerviosa
La Bulímia Nerviosa (BN) és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d’afartaments (ingesta voraç i incontrolada) durant els quals s’ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps i normalment en secret.
Les persones que la pateixen intenten compensar els efectes de les sobreingestes utilitzant vòmits autoinduïts i/o altres maniobres de purga o intensificant l’activitat física.
Mostren una preocupació malaltissa pel pes i la figura però no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, ja que poden presentar pes normal, baix pes o sobrepès. La bulímia nerviosa acostuma a ser un trastorn ocult i passa fàcilment desapercebut. La persona ho viu amb culpa i vergonya i per aquest motiu demana ajuda quan el problema està ja molt avançat.
La Bulímia Nerviosa afecta entre el 0.4% i el 3% de la població jove espanyola, especialment a les noies malgrat també els noies poden arribar a patir una malaltia d’aquest tipus.
Quines són les manifestacions clíniques específiques de la bulímia nerviosa?
- Pèrdua de control sobre la conducta alimentària, episodis recurrents d’ingesta voraç (afartaments):
- Presència de mecanismes compensatoris destinats a impedir l’augment de pes:
- Preocupació persistent pel pes i la figura: Es manifesta com una por intensa a engreixar-se, aquesta preocupació pel físic és el símptoma principal de la bulímia nerviosa i la seva modificació és essencial per la completa resolució del trastorn.
Durant els afartaments les persones afectades ingereixen gran quantitat d’aliments en curts períodes de temps. La duració dels afartaments pot ser variable (normalment unes dues hores), i tot i que el tipus d’aliments consumits durant l’afartament varien, en la majoria dels casos s’ingereixen dolços i aliments d’alt contingut calòric.
Els afartaments es poden presentar a qualsevol hora del dia però són més freqüents a mitja tarda i solen desencadenar-se per estats d’humor alterats, dificultats interpersonals, gana intensa, sentiments relacionats amb el pes, la figura corporal o els aliments.
Els afartaments impliquen sensació de falta de control i redueixen el malestar de manera transitòria, però sempre van seguits de sentiments de culpa, rebuig o humor depressiu.
Entre el 80% i el 90% de les persones afectades es provoca el vòmit després de l’afartament. L’efecte immediat és la reducció del malestar físic i psicològic i de la por a guanyar pes.
Altres mecanismes utilitzats per evitar l’augment de pes són l’abús de laxants i l’ús de diürètics, el consum de fàrmacs, la realització d’exercici físic excessiu o el dejuni.