Anorèxia nerviosa
L’Anorèxia Nerviosa (AN) és un trastorn de la conducta alimentària que es manifesta com un desig d’estar prim que apareix acompanyat de la pràctica voluntària de procediments per aconseguir-ho: dietes restrictives molt estrictes i conductes purgatives (vòmits autoinduïts, abús de laxants, ús de diurètics, etc…)
Tot i la pèrdua de pes, les persones afectades presenten una por intensa a ser obeses, juntament amb una gran distorsió de la seva imatge corporal, i una preocupació extrema per la dieta, la figura i el pes.
Generalment desenvolupem estratègies d’evitació cap als menjars, i realitzen accions compensatòries per contrarestar el que ingereixen (hiperactivitat física desmesurada, conductes de purga, etc).
No tenen consciència de malaltia ni del risc que corren, ja que la pèrdua de pes pot causar carències nutricionals que poden comportar riscos vitals.
L’Anorèxia Nerviosa afecta entre el 0.14% y el 0.9% de la població jove espanyola, especialment a les dones malgrat també hi ha homes que presenten aquest trastorn.
Quines són les manifestacions clíniques específiques de l’anorèxia nerviosa?
- Rebuig a mantenir el pes o augmentar de pes i distorsió de la imatge corporal: Les persones que pateixen anorèxia nerviosa centren la seva atenció en el seu pes, la por d’engreixar-se o al sobrepès (por que s’intensifica a mida que el pacient perd pes) i en el seu desig d’aprimar-se. El malestar associat a la imatge corporal és la causa principal de la pèrdua de pes, sobretot si està associada a nivells baixos d’autoestima.
- Altres alteracions psicopatològiques: Acostumen a aparèixer símptomes com humor depressiu, apatia, dificultats de concentració, ansietat, irritabilitat, aïllament social, pèrdua del desig sexual, obsessions i/o rituals obsessius relacionats amb el menjar. Aquestes alteracions tenen un impacte directe en la vida diària del malalt, afectant en gran mesura les relacions que estableix amb la família i els amics.
- Alteracions fisiològiques: Com a conseqüència de la pèrdua de pes apareixen alteracions secundàries a la desnutrició, especialment hormonals i metabòliques.
- Amenorrea (primària o secundària): La retirada de la menstruació és l’alteració física més característica y que apareix amb més freqüència. Apareix en el 70% dels casos especialment quan la pèrdua de pes és significativa, tot i que un 20% dels pacients presenten amenorrea sense pèrdua de pes prèvia considerable.